El poema va ser enviat pel nostre lector.
Com t'agrada allà, sense mi?
No tinguis por, d'acord ja, només?
Sense escolta, sense esperit, sense trucada...
I els somnis amb tu van tacar el llençol...
Com estàs allà? Esteu tots callats...
Tinc una pregunta al cap...
Com t'adormis, no crides?
De dolor, de tristesa i de llàgrimes?
Com pots viure així?
Anar a dormir sense saber com...
Com vas jurar estimar tant?
I de sobte.. Ara ja no cal...
No discuteixo. És difícil per a tothom.
Per a qui és fàcil ara?
Però junts ho podeu fer tot
Hi hauria ganes, amor..
Com t'agrada allà, sense mi?
Probablement molt fàcil...
Bé, sí, no sempre vas dependre de mi...
I ara és encara més fàcil, sense explosió cerebral?
Ha passat una setmana.
Encara et tornes a trucar.
Com pots deixar anar així?
Saps. No m'ho podia creure.
Però em vas convèncer, ofendre, vas matar...
Sí. Ho sento. Sóc desagradable.
Res. El tastaré. Puc manejar.
És una llàstima només una cosa. 3 anys
M'equivocava cada dia...
